EL CLASSICISME (II): LA MÚSICA VOCAL - LA FLAUTA MÀGICA (3r trimestre)

Segurament has sentit parlar algun cop d'aquesta òpera de Mozart, una de les més populars del repertori universal i sens dubte, un dels grans monuments de la creació humana. 

És possible que fins i tot hagis sentit algun fragment o potser has vist alguna versió. El fet de que les melodies de la flauta màgica siguin especialment populars i les característiques fantàstiques de l'argument, la fan molt indicada per al públic jove.

Ara bé, quin és el significat real de la flauta màgica?. Intentarem descobrir-ho!

MOZART I LA FRANCMAÇONERIA

A l'època de la il·lustració, es van posar de moda algunes societats formades per professionals lliures, artistes, intel·lectuals, polítics, etc. Com que aquests grups eren proclius a les idees revolucionàries molts eren de caràcter secret. A més a més, l'esglèsia i la cort no els veia amb bons ulls i en alguns llocs es van prohibir (en altres com a Viena tenien en canvi la protecció del Emperador).

Activitat 1: llegeix el text del periodista i professor Jaume Radigales "Mozart i la francmaçoneria", i contesta les preguntes relacionades:

• Busca en el diccionari de l'enciclopèdia catalana el significat de les paraules francmaçoneria i lògia i posa'l en tel teu bloc.
• Quin és l'origen de la paraula "francmaçó"
• En quin any va entrar Mozart en la francmaçoneria i en quina ciutat?
• Quina edat tenia en aquell moment? (posa-hi també les dates de naixement i mort de Mozart)
• Observa l'album de Picasa amb els símbols masònics. Busca el seu significat a l'article i comenta-ho.
• Quin és, segons el periodista J. Radigales, l'ideal del francmaçó?
• A l'article es parla dels diferents graus dels francmaçons. A quin va arribar Mozart?
• Quines són les tonalitats maçòniques i per què?
• Quins altres músics apareixen a l'article que també van ser francmaçons?
• Llegeix l'article "Los colores del Barça són masónicos" i escriu la teva opinió.

LA FLAUTA MÀGICA

La flauta màgica és, amb una mica de fantasia, el resum dels ritus d'inicació a la maçoneria i els seus ideals principals. A classe veurem la versió en cinema que va fer el director Kenneth Branagh.

Activitat 2: busca els principals personatges que intervenen en aquesta òpera i posa'ls en el teu bloc (indica també la seva veu). En quina persona real estava inspirat el personatge de Sarastro? (article anterior). Si il·lustració ve de llum... què pot simbolitzar el personatge de la reina de la nit?



ELS TEMES DE LA FLAUTA MÀGICA

Hi ha llocs d'internet on podem crear partitures i insertar-les als nostres blogs o webs sense necessitat de descarregar cap programa addicional. L'activitat següent és per treure profit d'aquestes possiblitats.

Activitat 3: crea una partitura en el lloc d'internet http://www.noteflight.com/, i inserta-la en el teu bloc. La partitura d'aquesta entrada haurà de ser de la flauta màgica. El teu professor et proporcionarà el material. Per poder treballar amb noteflight t'hauràs de registrar i crear un usuari.

Aquí en tens un exemple: Ffragment de l'ària de "la reina de la nit" de la flauta màgica.






FEINA FINAL SOBRE LA FLAUTA MÀGICA
Activitat 4: Observa aquestes imatges. Descarrega-les i crea el teu propi album de Picasa. Afegeix els noms dels  personatges que hi apareixen i després fes un breu comentari de cada imatge amb una descripció (de quin moment del film es tracta i què està passant). Finalment omple el qüestionari i envia-ho.

EL CLASSICISME (I): LA MÚSICA INSTRUMENTAL

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

A la història de la música es considera període clàssic el que va des de la mort de J.S.Bach (1750) fins principis del s. XIX, quan les conseqüències de la revolució francesa de 1789 transformen definitivament la societat del període romàntic.

En general és una època que es considera optimista i idealista. Les idees racionalistes de la il·lustració ("tot sota la llum de la raó") i una gran fe en l'esser humà, fan d'aquest breu període un dels més importants de la història.

Per altra banda, els canvis intel·lectuals i la importància creixent de la burguesia davant l'aristocràcia, no tindran com a conseqüència immediata els canvis polítics. La noblesa intentarà evitar la revolució suavitzant la seva imatge amb reformes populistes (l'anomenat despotisme il·lustrat)

La por a la revolució portarà a l'aristocràcia a reprimir la llibertat d'expressió, i això afavorirà el naixement d'algunes societats secretes com la francmaçoneria, que tindrà especial importància en el món de la música.

De totes formes, les idees il·lustrades, amb permís o sense de l'aristocràcia es difondran per tota europa i afectaran tots els camps del saber: la ciència, les arts plàstiques i la literatura (on es parla de període neoclàssic per diferenciar-ho de l'antiga Grècia)... i la música.

Activitat 1: llegeix el text precedent i fes en el teu bloc les activitats següents: 

• Explica la diferència entre "monarquies absolutes" i "despotisme il·lustrat".  
• Explica el significat de la frase "tot per al poble però sense el poble"
• Observa el següent vídeo, inserta'l en teu bloc i escriu les seves idees principals

LA MÚSICA DEL PERÍODE CLÀSSIC

La música d'aquest període és valorada com a llenguatge universal i considerada un element de fraternitat entre les persones. En contrast a l'agitació expressiva del Barroc, és un estil serè i elegant. Es busca la bellesa equilibrada, on la finalitat és commoure l'oient però amb moderació i seguint sempre unes normes establertes.

Aquesta recerca ideal de la bellesa i l'equilibri portarà a l'obsessió per la forma: l'equilibri entre les parts, la simetria... La justa mesura és la virtut que es considera imprescindible.

Activitat 2: busca en el teu llibre les definicions de le següents formes musicals i escriu-les al teu bloc

• Sonata clàssica
• Simfonia clàssica
• Concert clàssic
• Quartet de corda clàssic

En aquest context s'establirà l'estructura anomenada forma sonata com l'ideal de perfecció i s'aplicarà a les obres instrumentals anteriors.


Activitat 3: treballem la forma sonata
a) Escriu en el teu bloc l'esquema de la forma sonata tal i com l'hem treballat a classe.
b) Escolta els 6 fragments de l'exposició de la sonata KV 545 de Mozart, ordena'ls, i envia les respostes al teu professor en el questionari que tens després.



Activitat 4: 
A classe hem treballat l'obra Eine kleine Nachtmusik (KV. 525)... Sitúa l'obra en la vida de Mozart (on la va fer, amb quines altres composicions coincideix, curiositats, etc.), després inserta el vídeo en el teu bloc, mira'l bé i respon les preguntes següents (també pots consultar les teves partitures):

b) Instrumentació: quins instruments toquen...
c) De quin segon a quin estan les següents parts?

• Tema A (exposició, 1r cop)
• Tema b1 (exposició, 1r cop)
• Tema b2 (exposició, 1r cop)
• Desenvolupament
• Pont (reexposició)
• Coda final (reexposició)

d) En quins temes està basat el desenvolupament?
e) En la coda final hi ha un petit joc musical. En què consisteix?

MÚSICA I ESCENA

Abans de la invenció del cinema, hi ha hagut molts gèneres musicals que han conreat la fusió entre música i art dramàtic (escena). Alguns com la sarsuela, l'opereta, el vodevil, el music-hall o el cabaret  han passat de moda, però d'altres com el musical i l'òpera se'n continuen fent i estrenant avui dia. Hi ha llocs com Boadway o Londres on hi ha musicals que es representen durant anys i on molts actors del cinema hi participen. És gairebé una norma que abans de fer-se pel·lícula un musical ha de triunfar primer en aquest llocs. Busca les definicions d'aquests gèneres al teu llibre o a internet i posa-les al teu bloc. 

Aquí tens també una llista d'alguns dels més importants compositors de musicals. Fes una petita ressenya biogràfica de cadascun i una llista dels seus principals musicals (com a màxim has de triar 4, però han de ser famosos!). Inclou un vídeo del que consideris més conegut de cada compositor. 

• John Kander
• Andrew Lloyd Webber
• Stephen Sondheim
• Leonard Bernstein

Fixa't en la fotografia. De quin musical es tracta? Fes un petit resum de l'argument del musical. En quin altra obra està inspirat? Inserta  també un album de picasa amb els principals personatges i els seus noms en e teu bloc.

SORTIDA PALAU DE LA MÚSICA (II): L'ORQUESTRA SIMFÒNICA

QUÈ ÉS UNA ORQUESTRA SIMFÒNICA

L'últim aspecte que treballarem de cara a la propera sortida al Palau de la Música és el protagonista musical del concert que veurem: l'orquestra simfònica.

Aquest tipus d'orquestra es va a començar a formar en el barroc, però no va arribar a la màxima expressió fins finals del romanticisme. Es diu que una orquestra és simfònica quan conté totes les famílies d'instruments: corda, vent fusta, vent metall i percussió. Aquest nom serveix per diferenciar-ho de l'orquestra de corda (només corda), més típica del barroc o l'orquestra de cambra (de proporcions més reduïdes).

Activitat inicial: resumeix en el teu bloc les virtuts de l'orquestra que tens a continuació.

L'orquestra és l'instrument més desenvolupat que ha donat la humanitat. Potser n'hi ha de més recents com els instruments electrònics, pero el poder comunicatiu d'aquest instrument no ha estat superat, entre altres coses, perque no és un instrument, sinò la suma de tots. Algunes de les virtuts de l'orquestra són: 

• La varietat de timbres: és el punt fort de l'orquestra. Els colors que donen els diferents instruments, sols o en les infinites combinacions fan de l'orquestra la paleta musical més admirable que pot tenir un compositor. Des d'instruments que es "transformen" en altres (per exemple una flauta que es converteix en un clarinet) a contrastos (com la percussió i la corda)...
• Les possibilitats dinàmiques (la intensitat): des del pianissimo més imperceptible produït per un instrument sol, al fortissimo més aclaparador que aconsegueix un tutti amb percussió i metall, el crescendo més exagerat o els canvis més sobtats... tot és possible per a una bona orquestra.
• La suma de personalitats: com en els bons equips, cada integrant aporta les seves qualitats. Hi ha instruments més massificats (com la corda), però moltes vegades la qualitat dels solistes de cada instrument determinarà si l'orquestra té interès o no.
• L'instrument que no es cansa: al estar format per molts músics (la plantilla d'una orquestra gran supera el centenar d'integrants), pot aconseguir sons que no acaben mai, així com representar obres que necessiten molt temps d'execució, com per exemple una òpera o un ballet.

SECCIONS I ORGANITZACIÓ DE L'ORQUESTRA SIMFÒNICA

A classe hem treballat les seccións de l'orquestra i la seva distribució a l'escenari, així com les diferents jerarquies que s'estableixen. Fes al teu bloc les activitats següents:

Activitat 1: Fent clic a les fotografies de les diferents seccions pots accedir a imatges interactives amb informació (en anglès). Observa-les  i explica com és la distribució dels instruments. On es col·loquen els solistes de cada secció o grup, qui és el concertino, etc. (pots trobar aquesta informació també a la web de l'orquestra Philarmonia).

CORDA	VENT FUSTA
VENT METALL	PERCUSSIÓ

Activitat 2: Observa l'animació que tens a continuació i respon les preguntes en el teu bloc (si no es veu bé la pots mirar més gran en aquest enllaç: evolució de l'orquestra simfònica ).

1. A l'animació apareixen quatre períodes històrics: barroc, classicisme, romanticisme i segle XX (modern period). Fes una llista dels instruments (nom en català i quantitat) que hi ha a cada període.
2. Quins instruments nous s'incorporen en cada període
3. En quina època s'incorpora el director? Perquè creus que es fa necessari?
4. Qui realitzava abans les tasques de direcció dels músics?

LES TASQUES DEL DIRECTOR D'ORQUESTRA

Activitat 3: Llegeix aquests textos i escriu un breu resum en el teu bloc juntament amb una imatge de Leonard Bernstein (diferent de la de sota, clar)


Segons el gran compositor i director Leonard Bernstein va explicar en una sèrie de programes de televisió dels anys 50, la tasca del director consisteix en:

Modelar el temps
"La música existeix en el temps, i s'ha de tallar, modelar i remodelar el temps fins que, com una estàtua, agafi vida. El director és com un escultor que treballa amb una matèria: el temps que flueix. Ha de tenir el sentit de la proporció i de l'equilibri. Ha de comprendre quan el discurs musical es relaxa, quan s'intensifica, quan puja la tensió al màxim, quan es calma per recuperar forces per a un ulterior ímpetu en el qual les forces desencadenaran..."

Concertar
"L'habilitat per obtenir un equilibri orquestral satisfactori depèn del coneixement dels instruments, la seva tècnica, la seva amplitud de registre, els seus límitis, el seu color característic. El director ha de conèixer tots els matisos sonors i saber com es poden obtenir (...).
Aprendre a marcar el el temps i a comunicar el caràcter de la música a cada compàs, trobar el tempo just i mantenir-ho (...). Ha de conèixer totes les notes, si no, no té dret a pujar al podi."

Comunicar
"El director ha de tenir la capacitat de comunicar a l'orquestra la seva manera de pensar i de sentir la música amb tots els mitjans que té a disposició, braços, cara, ulls, dits i amb cada vibració de la seva persona. Amb batuta o sense, els seus gestos han de comunicar, anticipant-se al so, el significat precís de la música que interpreta.
Un director no solament fa que l'orquestra toqui, sinó que infon el desig de tocar. (...). Ha d'entusiasmar els músics, exaltar-los, provocar en ells descàrregues d'adrenalina. Ha d'arribar al punt que estim la música com ell (...)"

FIGURES BÀSIQUES DE LA TÈCNICA DE DIRECCIÓ D'ORQUESTRA

Com en tots els camps del coneixement, explicar resumidament una tècnica tan subtil i evolucionada com la direcció d'orquestra és difícil. En principi es pot considerar com a definició que dirigir, tècnicament, és re-crear, conduir i representar amb el gest, sobre unes figures bàsiques (la plomada o alla breve, el triangle i la creu), la música que s'ha d'interpretar.

Figures bàsiques de direcció aplicades als compassos de 2, 3, 4 i 6 temps

Activitat 4: Inserta els següents vídeos en el teu bloc, observa'ls i dedueix quina figura marca el director al principi de cada vídeo.

STRAVINSKI DIRIGEIX LA SEVA OBRA "L'OCELL DE FOC"



JAMES LEVINE, EN UN FRAGMENT DE L'OBERTURA DE CARMEN (minut 2:26)




BAREIMBOIM DIRIGEIX EL AMOR BRUJO DE FALLA
(espera una mica a que la música sigui més rítmica)



GERGIEV I L'OCELL DE FOC
Arribats aquí crec que us mereixeu una pista: és un compàs compost (cada part es subdivideix en 3). Tens com a possiblitats bàsiques el compàs de 6, 9 o 12 subdivisions... però amb quina figura?... el triangle?, La creu? o potser la plomada?



L'ORQUESTRA DEL CONCERT "VA DE CINE"

Activitat 5: Ves a la web de l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida i insereix al teu bloc la següent informació:

• Quantitat i distribució dels músics
• Petit resum de la biografia del director i una fotografía

Després i per acabar realitza el joc dels mots encreuats i mostra-ho al teu professor quan ho tinguis tot ple!

SORTIDA PALAU DE LA MÚSICA (I): EL MODERNISME

El proper 24 de gener anirem al Palau de la Música Catalana per realitzar l'activitat "Va de cinema". A més a més dels aspectes musicals, que ja treballem en altres entrades, aquesta sortida té valors molt importants que hem de conèixer. Un d'ells és l'edifici del Palau, una de les cimes de l'art modernista.

El modernisme va ser un moviment artístic que es va donar entre finals del XIX i principis del XX a tota Europa i que va tenir especial importància a Barcelona i Catalunya. La burguesia va veure en aquest estil una forma de mostrar les seves ansies de modernització, expressar la seva identitat catalana i manifestar discretament la seva riquesa.

ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DEL MODERNISME

• L'us i barreja de materials molt diversos (ferro, ceràmica, fusta, maons) que s'afegeixen als tradicionals
• L'ornamentació inspirada en motius vegetals i en les formes de la naturalesa
• La referència a estils arquitectònics del passat com l'edat mitjana

PRINCIPALS ARQUITECTES DEL MODERNISME CATALÀ I OBRES

• Josep Puig i Cadafalch: casa Amatller, casa de les Punxes, i altres
• LLuís Domenech i Montaner: casa Lleó Morera, Palau de la Música Catalana i altres
• Antoni Gaudí: parc Guell, Casa Milà (la Pedrera), i altres.

Feina a fer: crea una entrada en el teu bloc dedicada al modernisme català que contingui, com a mínim:

• Un album de Picasa amb les obres citades en aquest article. Afegeix dues més per cada arquitecte i no oblidis posar al pase de diapositives el nom de l'obra i el de l'arquitecte.
• Un altre album de Picasa dedicat al Palau de la Música
• Les dades principals del Palau de la Música: situació en la ciutat, dates de construcció, esdeveniments importants, propietaris, etc.
• Característiques modernistes del Palau de la Música Catalana

MÚSICA I CINEMA (III): METRÒPOLIS

A classe hem vist la pel·lícula Metròpolis... dedica una entrada del teu bloc a aquest film i inserta un pase de diapositives fet amb Picasa on surtin aquests personatges i/o elements:

• Fritz Lang (el director)
• El protagonista masculí (Freder)
• La protagonista femenina (Maria)
• El robot
• John Fredersen (El pare de Freder)
• Rotwang (el científic)
• Metròpolis (la ciutat)

Després afegeix un breu comentari sobre cada element.

LA TÈCNICA DEL LEITMOTIV

Com ja saps, Metròpolis és una pel·lícula muda i la música juga un paper importantíssim, ja que es converteix en el complement imprescindible a les imatges. La banda sonora que acompanya aquest film fa servir una tècnica compositiva inventada a l'òpera romàntica: el leitmotiv. 

Consisteix en associar un motiu o tema musical als principals personatges i situacions. Aquests leitmotivs es van repetint al llarg del film, bé quan apareix el personatge, o bé per fer-ne referència encara que no sigui present. Si la banda sonora està ben composada, els leitmotivs evolucionen de la mateixa forma que ho fa el personatge o situació associada. Per exemple, un tema d'amor pot esdevenir en una tema fúnebre si un dels protagonistes mor... Aquest sistema s'aplicarà al món del cinema amb gran èxit des del primer moment.

ELS LEITMOTIVS DE METRÒPOLIS

Aquí tens una selecció dels principals leitmotivs de Metròpolis. Inserta'ls al teu bloc i fes una descripció del caràcter de la música de cada tema. Assigna també un títol significatiu a cada motiu (per exemple “tema del futur", "tema de la mort" etc.). Els temes són originals, ja que la música ha estat creada expressament per al film, però en el n. 5 es cita una melodia gregoriana anomenada Dies Irae. Inclou informació sobre aquest tema en la descripció corresponent.

Observa el trailer del film (de la darrera restauració) i comenta-ho