Abans de la invenció del cinema, hi ha hagut molts gèneres musicals que han conreat la fusió entre música i art dramàtic (escena). Alguns com la sarsuela, l'opereta, el vodevil, el music-hall o el cabaret han passat de moda, però d'altres com el musical i l'òpera se'n continuen fent i estrenant avui dia. Hi ha llocs com Boadway o Londres on hi ha musicals que es representen durant anys i on molts actors del cinema hi participen. És gairebé una norma que abans de fer-se pel·lícula un musical ha de triunfar primer en aquest llocs. Busca les definicions d'aquests gèneres al teu llibre o a internet i posa-les al teu bloc.
Aquí tens també una llista d'alguns dels més importants compositors de musicals. Fes una petita ressenya biogràfica de cadascun i una llista dels seus principals musicals (com a màxim has de triar 4, però han de ser famosos!). Inclou un vídeo del que consideris més conegut de cada compositor.
John Kander
Andrew Lloyd Webber
Stephen Sondheim
Leonard Bernstein
Fixa't en la fotografia. De quin musical es tracta? Fes un petit resum de l'argument del musical. En quin altra obra està inspirat? Inserta també un album de picasa amb els principals personatges i els seus noms en e teu bloc.
L'últim aspecte que treballarem de cara a la propera sortida al Palau de la Música és el protagonista musical del concert que veurem: l'orquestra simfònica.
Aquest tipus d'orquestra es va a començar a formar en el barroc, però no va arribar a la màxima expressió fins finals del romanticisme. Es diu que una orquestra és simfònica quan conté totes les famílies d'instruments: corda, vent fusta, vent metall i percussió. Aquest nom serveix per diferenciar-ho de l'orquestra de corda (només corda), més típica del barroc o l'orquestra de cambra (de proporcions més reduïdes).
Activitat inicial: resumeix en el teu bloc les virtuts de l'orquestra que tens a continuació.
L'orquestra és l'instrument més desenvolupat que ha donat la humanitat. Potser n'hi ha de més recents com els instruments electrònics, pero el poder comunicatiu d'aquest instrument no ha estat superat, entre altres coses, perque no és un instrument, sinò la suma de tots. Algunes de les virtuts de l'orquestra són:
La varietat de timbres: és el punt fort de l'orquestra. Els colors que donen els diferents instruments, sols o en les infinites combinacions fan de l'orquestra la paleta musical més admirable que pot tenir un compositor. Des d'instruments que es "transformen" en altres (per exemple una flauta que es converteix en un clarinet) a contrastos (com la percussió i la corda)...
Les possibilitats dinàmiques (la intensitat): des del pianissimo més imperceptible produït per un instrument sol, al fortissimo més aclaparador que aconsegueix un tutti amb percussió i metall, el crescendo més exagerat o els canvis més sobtats... tot és possible per a una bona orquestra.
La suma de personalitats: com en els bons equips, cada integrant aporta les seves qualitats. Hi ha instruments més massificats (com la corda), però moltes vegades la qualitat dels solistes de cada instrument determinarà si l'orquestra té interès o no.
L'instrument que no es cansa: al estar format per molts músics (la plantilla d'una orquestra gran supera el centenar d'integrants), pot aconseguir sons que no acaben mai, així com representar obres que necessiten molt temps d'execució, com per exemple una òpera o un ballet.
SECCIONS I ORGANITZACIÓ DE L'ORQUESTRA SIMFÒNICA
A classe hem treballat les seccións de l'orquestra i la seva distribució a l'escenari, així com les diferents jerarquies que s'estableixen. Fes al teu bloc les activitats següents:
Activitat 1: Fent clic a les fotografies de les diferents seccions pots accedir a imatges interactives amb informació (en anglès). Observa-les i explica com és la distribució dels instruments. On es col·loquen els solistes de cada secció o grup, qui és el concertino, etc. (pots trobar aquesta informació també a laweb de l'orquestra Philarmonia).
CORDA
VENT FUSTA
VENT METALL
PERCUSSIÓ
Activitat 2: Observa l'animació que tens a continuació i respon les preguntes en el teu bloc (si no es veu bé la pots mirar més gran en aquest enllaç: evolució de l'orquestra simfònica ).
A l'animació apareixen quatre períodes històrics: barroc, classicisme, romanticisme i segle XX (modern period). Fes una llista dels instruments (nom en català i quantitat) que hi ha a cada període.
Quins instruments nous s'incorporen en cada període
En quina època s'incorpora el director? Perquè creus que es fa necessari?
Qui realitzava abans les tasques de direcció dels músics?
LES TASQUES DEL DIRECTOR D'ORQUESTRA
Activitat 3: Llegeix aquests textos i escriu un breu resum en el teu bloc juntament amb una imatge de Leonard Bernstein (diferent de la de sota, clar)
Segons el gran compositor i director Leonard Bernstein va explicar en una sèrie de programes de televisió dels anys 50, la tasca del director consisteix en:
Modelar el temps
"La música existeix en el temps, i s'ha de tallar, modelar i remodelar el temps fins que, com una estàtua, agafi vida. El director és com un escultor que treballa amb una matèria: el temps que flueix. Ha de tenir el sentit de la proporció i de l'equilibri. Ha de comprendre quan el discurs musical es relaxa, quan s'intensifica, quan puja la tensió al màxim, quan es calma per recuperar forces per a un ulterior ímpetu en el qual les forces desencadenaran..."
Concertar
"L'habilitat per obtenir un equilibri orquestral satisfactori depèn del coneixement dels instruments, la seva tècnica, la seva amplitud de registre, els seus límitis, el seu color característic. El director ha de conèixer tots els matisos sonors i saber com es poden obtenir (...).
Aprendre a marcar el el temps i a comunicar el caràcter de la música a cada compàs, trobar el tempo just i mantenir-ho (...). Ha de conèixer totes les notes, si no, no té dret a pujar al podi."
Comunicar
"El director ha de tenir la capacitat de comunicar a l'orquestra la seva manera de pensar i de sentir la música amb tots els mitjans que té a disposició, braços, cara, ulls, dits i amb cada vibració de la seva persona. Amb batuta o sense, els seus gestos han de comunicar, anticipant-se al so, el significat precís de la música que interpreta.
Un director no solament fa que l'orquestra toqui, sinó que infon el desig de tocar. (...). Ha d'entusiasmar els músics, exaltar-los, provocar en ells descàrregues d'adrenalina. Ha d'arribar al punt que estim la música com ell (...)"
FIGURES BÀSIQUES DE LA TÈCNICA DE DIRECCIÓ D'ORQUESTRA
Com en tots els camps del coneixement, explicar resumidament una tècnica tan subtil i evolucionada com la direcció d'orquestra és difícil. En principi es pot considerar com a definició que dirigir, tècnicament, és re-crear, conduir i representar amb el gest, sobre unes figures bàsiques (la plomada o alla breve, el triangle i la creu), la música que s'ha d'interpretar.
Figures bàsiques de direcció aplicades als compassos de 2, 3, 4 i 6 temps
Activitat 4: Inserta els següents vídeos en el teu bloc, observa'ls i dedueix quina figura marca el director al principi de cada vídeo.
STRAVINSKI DIRIGEIX LA SEVA OBRA "L'OCELL DE FOC"
JAMES LEVINE, EN UN FRAGMENT DE L'OBERTURA DE CARMEN (minut 2:26)
BAREIMBOIM DIRIGEIX EL AMOR BRUJO DE FALLA
(espera una mica a que la música sigui més rítmica)
GERGIEV I L'OCELL DE FOC
Arribats aquí crec que us mereixeu una pista: és un compàs compost (cada part es subdivideix en 3). Tens com a possiblitats bàsiques el compàs de 6, 9 o 12 subdivisions... però amb quina figura?... el triangle?, La creu? o potser la plomada?
